CARTOGRAFÍA EMOCIONAL
QUAN LES IMATGES TROBEN ALTRES MIRADES
HI HA TROBADES QUE VAN MÉS ENLLÀ DE MOSTRAR UNA OBRA
Et permeten compartir el que fas, explicar per què ho fas i descobrir què desperten les teves imatges en altres persones.
Durant aquests tres dies al Mercat Fotogràfic 39/11, a les Cotxeres de Sants, he viscut precisament això.
Han estat dies d’emocions, converses, retrobaments i descobertes. Dies per compartir Valors Declarats, el meu projecte fotogràfic sobre el Palau de Correus i Telègrafs de Barcelona, i explicar com una investigació iniciada el 2007 s’ha convertit, després de divuit anys, en un arxiu, un llibre i una manera de preservar la memòria d’un espai i de les seves transformacions.
Però aquests dies no han estat només una oportunitat per parlar de la meva feina. També han estat una ocasió per retrobar-me amb amics, companys de feina, professors i persones que formen part del meu recorregut. Converses que recuperen records, que obren noves preguntes i que et recorden que darrere de cada projecte hi ha moltes hores de feina, però també moltes persones.
Quan les imatges troben altres mirades
D’aquests tres dies m’enduc converses que difícilment oblidaré.
Jacquelin em va transmetre una cosa que em va emocionar especialment: la qualitat visual de les imatges de Valors Declarats li feia pensar que podrien formar part de l’univers de la fotografia cinematogràfica. També em va animar a portar el projecte al Ministeri de Cultura.
Escoltar aquesta valoració i descobrir que algú veu noves possibilitats en una feina a la qual he dedicat tants anys em reafirma en la importància de continuar compartint-la.
Una altra trobada molt especial va ser amb Íñigo Bujedo, fotògraf internacional d’arquitectura i professor universitari. Em va dir que la meva feina l’havia inspirat a publicar els seus propis projectes.
Que algú amb la seva trajectòria em transmeti una cosa així és una d’aquelles sorpreses que et recorden que la fotografia és també un espai d’aprenentatge mutu, d’influència i de generositat. De vegades pensem que som nosaltres qui busquem inspiració en la feina dels altres, però descobrir que la nostra pròpia obra també pot inspirar algú és una emoció difícil de descriure.
Carles Mitjà, amic i coneixedor del meu recorregut, va posar l’accent en l’esforç que ha suposat cursar els estudis universitaris, formar-me i construir una trajectòria fotogràfica al llarg dels anys.
De vegades, quan estem immersos en un projecte, veiem sobretot tot el que encara queda per fer. Que algú que coneix el camí et recordi tot el que has aconseguit també és important. Perquè darrere de cada imatge hi ha aprenentatge, dedicació, dubtes, decisions i moltes hores de feina.
I després hi ha Maria, Marta i altres persones que es van acostar, van descobrir el llibre i les fotografies i van decidir endur-se’ls a casa.
Em va emocionar que quedessin impressionades pel rigor de la investigació i, alhora, per la bellesa de les imatges. Perquè això és precisament el que he intentat construir amb Valors Declarats: un treball documental exigent que no renuncia a la sensibilitat ni a la dimensió artística de la fotografia.
Cada conversa ha estat diferent. Algunes m’han obert noves possibilitats; d’altres m’han retornat una perspectiva sobre el meu propi recorregut, i d’altres han permès que el llibre i les fotografies trobin una nova llar.
També m’enduc les trobades amb José, Jordi i tantes altres persones que es van aturar a mirar, preguntar, escoltar i compartir les seves impressions.
Perquè l’intercanvi d’imatges no consisteix únicament a ensenyar i mirar. També consisteix a escoltar, conversar, reconèixer alguna cosa pròpia en la mirada d’una altra persona i descobrir altres maneres d’entendre allò que tenim al davant.
La fotografia també es construeix compartint
Durant molt de temps, la feina fotogràfica implica investigar, fotografiar, seleccionar, editar, ordenar i prendre decisions. És un procés que sovint es desenvolupa en solitud, seguint una intuïció i una necessitat personal.
Per això, quan l’obra surt de l’arxiu i es troba amb altres mirades, passa una cosa important: deixa de ser només nostra i comença a generar noves converses.
En el cas de Valors Declarats, compartir el llibre significa també compartir divuit anys d’observació, canvis i preguntes sobre l’arquitectura, la memòria, el treball i la transformació d’un edifici que ha format part de la meva pròpia experiència professional i personal.
Cada persona que s’acosta al projecte el mira des d’un lloc diferent. I en aquest intercanvi apareixen noves lectures, noves possibilitats i altres maneres de comprendre què poden explicar les imatges.
Me’n vaig agraïda per cada conversa, cada pregunta, cada gest d’interès i cada moment compartit.
Gràcies per fer-ho possible
Vull agrair a tot l’equip del Mercat Fotogràfic 39/11 que hagi fet possible aquest espai de trobada al voltant de la fotografia.
Gràcies especialment a Marc Vidal, Gemma Nomen i Estel Butron, de l’equip organitzador del Mercat Fotogràfic 39/11, per la feina i la dedicació que han fet possible aquests dies.
Gràcies també a Carles Mitjà, Gianmarco Benedetto, Dasna Koer, Beth Mägre, Gemma Bermudo, Francesc Ventura, Jaume Balanyà, Garay Manrique, Roser Salarich i J. Manu Villanueva, així com a totes les persones que han treballat perquè aquesta trobada fos possible.
I un agraïment molt especial a Leo Escursell Tobella, que va documentar fotogràficament aquests moments i em va fer un reportatge amb els meus amics i amb les persones que van adquirir obra. Gràcies per captar aquests instants compartits i per deixar-ne un record visual que també forma part de la memòria d’aquests dies.
Gràcies als amics que van venir a veure’m, als companys de feina, als professors, a les persones que ja coneixien la meva trajectòria i a les que van descobrir Valors Declarats per primera vegada.
I gràcies a totes les persones que us heu endut un llibre o una fotografia a casa. Les vostres decisions permeten que la feina continuï circulant, que les imatges trobin altres espais i que la memòria que he intentat preservar continuï compartint-se.
Torno a casa amb cansament, sí, però també amb l’emoció d’haver compartit una cosa que fa molts anys que construeixo.
Aquests tres dies m’han recordat que una trajectòria no es mesura únicament per les exposicions, les publicacions o els reconeixements. També es construeix a través de les persones que trobem, de les converses que perduren i d’allò que som capaces de despertar en els altres.
La fotografia preserva allò que el temps transforma.
Però les trobades també deixen memòria.
Gràcies per formar part d’aquests tres dies. 📷
