Por Rosa Franco
•
3 de febrero de 2026
ENTREVISTA – ROSA FRANCO MENDOZA 1 Curriculum Nascuda a Barcelona el 1964, sóc fotògrafa i investigadora especialitzada en la documentació d’espais arquitectònics i urbans. El meu treball explora la memòria, la transformació i la dimensió social dels llocs. Contacte: info@rosafrancomendoza.eu · +34 655 26 97 49 Web: www.valoresdeclarados.es | www.rosafrancomendoza.eu Formació Postgrau en Creació i Reflexió (IEFC, 2023). Grau en Fotografia i Creació Digital i Postgrau en Postproducció Audiovisual Avançada (CITM–UPC, 2013). Seminari de Sociologia (UNED, 2015). Pràctica artística La meva obra se centra en projectes de recerca visual sobre arquitectura i espai urbà, com Valors Declarats i Espais en el seu temps, mostrats en institucions nacionals i internacionals. Exposicions seleccionades 2025–2026 – Valors Declarats, Ambaixada d’Espanya a Washington D. C. 2025 – Mitgeres (VII ed.), Valls 2024 – Palacio de Correus i Telègrafs, Barcelona 2018 – Pati Llimona, Barcelona 2017 – Casal Pere Quart, Sabadell 2016 – Palacio de Cibeles, Madrid Presentacions 2025 – Presentacions del fotollibre Valors Declarats a la Fundació Photographic Social Vision i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. 2024 – Presentacions a Fundació Colectania, IEFC i Antiga Fàbrica Damm. Premis Finalista d’El Projector (IEFC, 2023). Primer Premi d’Exposició, Pati Llimona (2017). Tercer Premi L’Espenta Femenina (2016). Finalista Concurs Fotografia Caixa Terrassa (2008). 2. Com van ser els teus inicis en el món de la fotografia? Els meus inicis daten del 2005, quan vaig descobrir referents com Robert Mapplethorpe, amb la seva perfecció lumínica i la seva mirada minimalista, i Chema Madoz, capaç de transformar objectes quotidians en metàfores visualment poderoses. La seva obra em va fer comprendre la força, la subtilesa i la capacitat narrativa d’una sola imatge. L’any 2006 vaig començar els estudis universitaris de Fotografia i Multimèdia Digital al CITM (UPC), a Terrassa. 3. Recordes quina va ser la teva primera càmera? Sí. Va ser una càmera compacta Sony, senzilla, tot i que no en recordo el model exactament. 4. Quin equip fotogràfic utilitzes actualment? Quan vaig prendre consciència plena del meu camí fotogràfic, vaig optar per treballar amb càmeres Nikon, que s’adapten a la meva manera de fotografiar amb trípode. Durant molts anys vaig treballar amb la Nikon D700, i actualment utilitzo una Nikon Z5, més lleugera i versàtil. 5. Quina formació fotogràfica has tingut? Formació universitària especialitzada en fotografia i postproducció. 6. Digues un fotògraf que hagi marcat la teva carrera. Tinc diversos referents essencials, però destacaria Edward Weston, Tina Modotti i el matrimoni Bernd & Hilla Becher, que continuen sent una influència constant en la meva mirada. 7. Quin llibre fotogràfic recomanaries? La càmera lúcida – Roland Barthes The Camera – Ansel Adams Sobre la fotografia – Susan Sontag 8. Pertanys a alguna entitat o associació fotogràfica? Fundació Photographic Social Vision. Fundació Colectania 5W CCCB 9. Quina és la teva opinió sobre les entitats i associacions fotogràfiques? Considero que són importants quan hi ha una aportació mútua: compartir, créixer, generar comunitat i impulsar la fotografia en totes les seves dimensions, tant lúdiques com creatives. Les associacions en què he estat m’han aportat molt en l’àmbit de concursos i trobades de la Federació. Les fundacions de les quals soc sòcia treballen en una línia diferent, centrada en el fotollibre, el fotoperiodisme i la fotografia documental, àmbits que s’alineen amb la meva feina. 10. Quin tipus de fotografia t’agrada més? La meva mirada s’enfoca principalment en l’arquitectura, sempre des d’una perspectiva antropològica, social i documental. El retrat dels espais és la meva gran passió. 11. Quin és el teu flux de treball? En primer lloc estudio l’espai que vull fotografiar, demano permisos si cal i selecciono el moment amb menys afluència de persones. Posteriorment descarrego les imatges, gestiono els metadades i organitzo el material en carpetes diferenciades (RAW, JPG i PSD). Visionats, concursos, exposicions, multimèdia i fotollibre formen part natural del procés final del meu treball. 12. Utilitzes retoc en les teves fotografies? Fins a quin punt? El mínim indispensable. Busco una representació visual fidel i influïda per l’esperit Bauhaus. Revelo en RAW, corregeixo línies i ajusto lleugerament llums i ombres. Treballo exclusivament en color, i intento aconseguir la màxima correcció possible directament en el fitxer NEF. 13. Segueixes webs de fotografia? Quines? He de reconèixer que segueixo poques webs; acostumen a ser més d’artistes que no pas de formació. Segueixo les de creadors que m’inspiren en l’àmbit de l’arquitectura, com Iñigo Bujedo Aguirre, o les d’artistes com Janelle Lynch, i després algunes altres de manera més puntual.. 14. Utilitzes les xarxes socials en el teu dia a dia professional? Sí. Són una eina potent per comunicar el treball, anunciar presentacions, compartir projectes, establir xarxa i mostrar processos. La pàgina web és igualment essencial com a finestra principal de la meva obra. 15. Coneixies Afosants i la seva revista Objectiu Afosants? Sí, la conec a través de referències d’amics de la Federació Catalana Fotogràfica i de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Vaig conèixer la revista d’Afosants al Mercat Fotogràfic de Sants i em va causar una impressió molt positiva. Em va sorprendre gratament la cura amb què presenta fotògrafs de disciplines molt diverses i personalitats també molt diferents, tots amb un nivell de qualitat remarcable. 16. Quin és el teu parer sobre Afosants / Objectiu Afosants? És una associació compromesa amb el barri i amb els seus socis. La percebo com una entitat transversal, oberta i amb una energia molt positiva, especialment amb el nou local i els projectes que hi tenen vinculats. 17. Què li diries a un fotògraf que comença? Que gaudeixi del procés, que dispari molt i que s’impregni del treball dels grans fotògrafs. Que visiti exposicions i presentacions, perquè molts creadors compartim generosament la nostra mirada i els nostres dubtes. A vegades això implica exposar-se o sentir vertigen, però és molt enriquidor: aprenem molt de la mirada dels altres. 18. Digues un fotògraf actual que admiris. Janelle Lynch. 19. Finalment, quina és la teva relació actual —i més compromesa— amb la fotografia? La meva relació amb la fotografia és profundament social. Considero que és una eina essencial per documentar realitats com la salut mental, la soledat, la migració, l’evolució dels barris de la ciutat o la vellesa. És un compromís amb la memòria i amb la manera com interpretem i preservem el nostre entorn. VALORS DECLARATS A través de la fotografia com a llenguatge expressiu, “Valors Declarats” convida a reflexionar sobre la comunicació i el significat que els objectes quotidians poden adquirir en les nostres vides. En aquest projecte, desenvolupat al llarg de 18 anys d’investigació i creació, la fotògrafa, artista, documentalista i antropòloga construeix una narrativa visual profunda sobre els diferents aspectes dels objectes de comunicació gestionats per Correus i Telègrafs. Cartes, telegrames i paquets —habitualment percebuts com a simples vehicles d’informació— es transformen aquí en símbols d’afecte, burocràcia i distància, revelant la seva capacitat per evocar emocions, memòries i vincles humans. Cada imatge obre un diàleg simbòlic que ens convida a qüestionar la nostra relació amb aquests elements quotidians: objectes que contenen històries personals, moments compartits i, de vegades, silencis o incomunicacions que acompanyen l’intercanvi de missatges. El mateix títol del projecte, “Valors Declarats”, prové d’un antic servei de Correus en què objectes de gran valor —com joies o monedes— es guardaven en una caixa de fusta, es lligaven acuradament amb una corda i es lacraven amb segell vermell per garantir-ne la protecció. Aquesta referència material i simbòlica esdevé una metàfora del contingut emocional que també preserven els missatges postals. Així, les imatges no només mostra la funció pràctica de la comunicació postal, sinó que l’eleva a una dimensió emocional i cultural, convidant-nos a reflexionar sobre com ens connectem i ens desconnectem en un món cada vegada més digitalitza