La perifèria de Barcelona és el resultat de successives onades migratòries que han configurat la ciutat des de mitjan segle XX. Durant les dècades de 1950 i 1960, milers de persones procedents de diferents regions d’Espanya hi van arribar atretes pel desenvolupament industrial, i van donar lloc al creixement accelerat de barris construïts als límits de la ciutat. En les darreres dècades, aquests mateixos espais han continuat transformant-se amb l’arribada de població procedent de nombrosos països, fins a convertir-se en territoris de gran diversitat cultural.

La perifèria barcelonina reflecteix l’evolució de la ciutat a través dels seus habitatges, polígons, infraestructures i espais de convivència. És un paisatge on la memòria de les migracions roman inscrita en l’arquitectura i en la vida quotidiana, i que mostra com el territori s’adapta contínuament a noves formes d’habitar.