Taller del soterrani de l’oficina principal de Correus a la Via Laietana.  Un espai discret, però fonamental, on es reparaven petites avaries i es feia el manteniment diari: llums, armaris, taquilles i claus. Malgrat la seva senzillesa, aquest lloc reflecteix la importància de la feina invisible que mantenia en funcionament un edifici ple de vida i activitat. El meu projecte d’arquitectura documental busca precisament posar en valor aquests racons amagats, plens de memòria i humanitat.

Soterrani de l’oficina principal, on hi havia les bateries que garantien el funcionament continu de les comunicacions: des del telègraf i el tèlex fins a l’arribada d’Internet. Aquest espai, carregat d’història tecnològica, reflecteix la infraestructura invisible que va permetre mantenir la connectivitat i l’eficiència del servei postal al llarg de dècades. El meu projecte d’arquitectura documental busca captar aquests espais en transició, revelar-ne la importància i la memòria que contenen.

Magatzem buit situat a l’històric edifici de l’oficina principal de Correus de la Via Laietana, a Barcelona. En aquest espai s’hi emmagatzemava el material de les oficines d’atenció al client: caixes, sobres i tot el necessari per mantenir en marxa el dia a dia del servei postal. Avui deshabitat, aquest lloc es converteix en un testimoni silenciós de l’activitat quotidiana que donava suport a milers d’enviaments i comunicacions. La meva sèrie d’arquitectura documental busca precisament rescatar la memòria d’aquests espais en transició, on l’absència revela noves lectures  i emocions.

Magatzem buit situat a l'històrica oficina principal de Correus, a la Via Laietana de Barcelona. En aquest espai s'hi emmagatzemava el material de les oficines d'atenció al client: caixes, sobres i tot el necessari per mantenir en marxa el servei postal diari. Fotografia artística en edició limitada del magatzem buit de Correus a la Via Laietana, Barcelona. Obra original, signada i certificada.

Artista :Rosa Franco Mendoza Títol .Negociat de duanes  Any de la fotografia :2016 Any d’impressió :2026 Dimensions :40 × 60 cm Tècnica :impressió Fine Art amb tintes pigmentades d’arxiu sobre paper Hahnemühle Photo Rag Baryta. Suport :Paper 100 % cotó, lliure d’àcids i de qualitat museística. Edició : 5 exemplars + 2 P.A. (Proves d’Artista). Signatura :Signada i numerada per l’artista. Certificat :Inclou certificat d’autenticitat signat.

Moll de carteria de l’oficina principal, un lloc que antigament era ple de gàbies carregades de correspondència i paquets en moviment constant. Avui, l’espai es mostra en silenci, i fins i tot les caixes oblidades continuen plenes de documents pendents de retirar. Aquest contrast converteix el moll en un testimoni de la memòria postal, símbol de la intensitat laboral d’altres temps. La meva sèrie d’arquitectura documental busca precisament revelar la poètica d’aquests llocs en transició, on l’absència posa en relleu el pas del temps i l’empremta de l’activitat humana.

Entresol de la primera planta, on es trobaven els arxius de                           telègrafs anteriors a 1900, veritables testimonis de la història dels   funcionaris que van treballar en aquest servei. Entre aquests documents   es reflecteix la presència de les primeres dones que van poder  exercir com a funcionàries, marcant una fita en la història  laboral i social de la institució. La meva sèrie d’arquitectura documental busca rescatar aquests espais de   memòria, mostrant com els arxius i l’arquitectura revelen la  història i la vida quotidiana de qui va fer possible el servei postal  i telegràfic.

Antic taller de telègrafs (OP) a l’oficina principal de Correus, un espai que reflecteix la transformació tecnològica del servei postal. Fins fa pocs anys, aquest mateix espai s’utilitzava com a taller de tecnologies, on es reparaven ordinadors i equips de treball. El contrast entre passat i present converteix aquest espai en un símbol d’adaptació i memòria, on l’arquitectura documental ens mostra l’empremta dels diferents usos que han marcat generacions de treballadors.

Despatx del taller antic de telègrafs OP, un espai gairebé deshabitat on només queden unes cadires oblidades. La finestra del despatx dona al carrer d’Àngel Baixeres i connecta visualment la intimitat del lloc amb la vida urbana exterior. La meva sèrie d’arquitectura documental busca capturar la memòria d’aquests espais que han canviat de funció o han quedat en silenci, revelant la història que encara hi habita i oferint una mirada poètica sobre el pas del temps.

Planta noble de l'oficina principal, un espai carregat de simbolisme on hi havia els despatxos dels caps de Correus i Telègrafs i dels seus subdirectors. Durant dècades, aquest lloc va ser el centre de decisions que connectaven milers de persones arreu del país. A través de la meva mirada documental, la imatge convida a recórrer aquest espai amb calma i a descobrir-ne els detalls arquitectònics i l'empremta del temps a cada racó.

Planta noble de l’oficina principal, un espai carregat de simbolisme on hi havia els despatxos dels caps de Correus i Telègrafs i dels seus subdirectors. Durant dècades,  aquest espai va ser el centre de decisions que connectaven milers de persones arreu del país. A través de la meva mirada documental, la imatge convida a recórrer aquest espai amb calma i a descobrir-ne els detalls arquitectònics i l’empremta del temps a cada racó.

Petit despatx de l’oficina principal, on se segellaven els registres i es feien fotocòpies. Les finestres del despatx donen a l’impressionant vestíbul Maravilloso i permeten observar-ne les pintures i els vitralls de la cúpula. El meu projecte d’arquitectura documental vol rescatar la memòria d’aquests espais de treball i mostrar com fins i tot els racons més modestos són plens d’història, detalls artístics i vida quotidiana.

Despatx de la secretària del director territorial de Catalunya, un espai totalment desolat que conserva la memòria de la seva funció administrativa i jeràrquica. A través de l’absència d’objectes i activitat, el lloc revela la seva història i ens permet imaginar la vida quotidiana que s’hi desenvolupava. El meu projecte d’arquitectura documental vol rescatar la memòria d’aquests espais buits, on la quietud i l’abandonament ofereixen noves lectures visuals i emocionals.

Despatx de Prevenció de Riscos Laborals, avui buit, situat al carrer de Fuster i amb vistes a l’històric Barri Gòtic. L’obra forma part del meu projecte d’arquitectura documental, que explora espais en desús però plens de memòria, testimonis silenciosos d’un temps en què aquests llocs eren centres d’activitat i decisió.

Sala polivalent de la sisena planta de carteria, un espai multifuncional que ha servit per a reunions, vot per correu i celebracions. La seva disposició oberta i els seus elements arquitectònics reflecteixen la vida laboral i social de l’edifici, i el converteixen en un lloc carregat de memòria institucional i humana. La meva sèrie d’arquitectura documental busca captar aquests espais que combinen funcionalitat i estètica, i mostrar com l’arquitectura reflecteix l’activitat i la història dels seus usuaris.

Passadís de la sisena planta de carteria, un lloc clau en l’organització postal de Barcelona. En aquest espai hi havia els despatxos dels caps de districte de carteria i dels caps d’urgents, responsables de coordinar el moviment del correu i garantir l’eficàcia del servei. L’obra forma part de la meva sèrie d’arquitectura documental, que vol rescatar la memòria d’espais de treball avui en silenci, però que van ser el cor d’una activitat essencial per a la comunicació de tota una ciutat.

Oficina de tecnologia de l’edifici de carteria, un espai que   albergava l’antena repetidora, encara operativa en aquell moment. Aquest lloc és un testimoni de la infraestructura tecnològica que  assegurava la connectivitat i l’eficiència del servei postal i telegràfic. La meva sèrie d’arquitectura documental busca rescatar aquests espais de memòria tecnològica, mostrant com l’arquitectura i la tecnologia conviuen i reflecteixen l’evolució de les comunicacions.  

Jeroni F. Granell i Manresa, arquitecte (Barcelona, 1867-1931). Pertany a una família d’arquitectes i mestres d’obres. És un dels autors que han contribuït a l’arquitectura modernista de Barcelona. La seva obra a l’edifici de Correus de Barcelona es troba al vestíbul, a la cúpula de vitralls. Altres obres destacables: Balmes 121; Gran Via 582; Gran de Gràcia 264; Roger de Llúria 84; Còrsega 260. Els lluernaris del Palau de la Música Catalana. Meravellosa estructura de ferro i vidre de l’oficina principal de Correus, en el moment de la seva rehabilitació el 2014. Normalment, l’estructura està coberta per un plàstic protector, però aquesta imatge ofereix una mirada única als detalls arquitectònics i a l’enginyeria de l’edifici. La meva sèrie d’arquitectura documental busca rescatar aquests instants irrepetibles i mostrar com la història, la tècnica i l’estètica es combinen en espais que sovint romanen ocults.  

Terrat de l’oficina principal de Correus i Telègrafs, on es veuen els ornaments que decoren el palau i la impressionant vista del port de Barcelona. La meva sèrie d’arquitectura documental vol mostrar no només els espais funcionals, sinó també els detalls ornamentals i panoràmics que revelen la riquesa arquitectònica d’aquest edifici històric. Aquesta imatge convida l’espectador a descobrir la ciutat des d’una perspectiva única i privilegiada. Eusebi Arnau i Mascort, escultor (Barcelona 1864-1933). Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a Roma i a París, i va ampliar els seus coneixements a l’Acadèmia Julien. Cal destacar de la seva obra l’edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa Rupert Garriga i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. A l’edifici de Correus, al carrer de Fusteria, damunt la porta principal, lletra F, hi ha l’escut comtal.

Des de la teulada de l’oficina principal de Correus, es capta la gran escultura de la corona, testimoni de la història política d’Espanya. Al llarg dels anys, la corona va patir tres canvis d’ornamentació: durant la República, la Dictadura i, finalment, la Monarquia, des de 1926 fins a l’actualitat. Manuel Fuxa i Leal, escultor (Barcelona 1850-1927), va realitzar la Corona i les quatre columnes sobre les quals descansen quatre escultures que representen, per ordre de situació de dreta a esquerra, Telègrafs, Correus, les Ciències i la Marina. També cal destacar altres obres seves en altres espais: El Monaguillo (1871, premiada a Madrid i a París el 1910); Un grup de nens i Leda i Neptú (situada a la cascada del Parc de la Ciutadella). La meva sèrie d’arquitectura documental busca mostrar aquests detalls únics que connecten l’arquitectura amb la història, oferint a l’espectador una mirada reflexiva sobre la memòria i la transformació dels espais emblemàtics.