Una fotògrafa, una trajectòria, una mirada. Nascuda a Barcelona, la meva formació universitària, la meva experiència professional a Correos i la meva arribada a la fotografia el 2006 van acabar convertint-se en una recerca personal sobre arquitectura, memòria i territori.

No pretenc únicament registrar el que tinc al davant. Observo, selecciono i transformo la realitat en una narració visual. La meva fotografia busca allò que sol passar desapercebut: un espai buit, una estructura, una empremta o la relació íntima entre l’arquitectura i les persones.

El meu treball no és el d’algú que arriba, dispara i se’n va. Requereix temps. Em concentro a estudiar la llum, esperar el moment, recórrer l’espai, trobar l’enquadrament i descobrir quin element subtil esdevindrà protagonista.

Els meus projectes tenen una cosa que no es pot fabricar: persistència. «Valors declarats» n’és un exemple claríssim. No és un projecte fet de pressa; al darrere hi ha anys de fotografia, recerca, documentació, selecció, edició i producció. La disciplina és el que converteix una simple idea en un projecte sòlid.

No fotografio edificis només pel seu interès arquitectònic; m’interessa què expliquen. Una façana parla d’una època. Una escala, del pas del temps. Un espai buit revela una transformació social. Una persona mostra la relació entre el cos i el territori. Les imatges funcionen millor quan en porten a una altra i construeixen un relat.

Mirar més enllà del que és visible. No pretenc únicament mostrar com són les coses; busco interpretar-les. L’arquitectura, la memòria, el territori, el cos, la comunicació, la migració i la ciutat apareixen com a capes que es relacionen entre si. La fotografia és la meva eina per comprendre el món, però també per fer que l’espectador el torni a mirar.