Abans de fer una fotografia, necessito conèixer el lloc.
El meu procés comença amb la recerca: consultar arxius, documents, plànols, publicacions, testimonis i qualsevol informació que permeti comprendre allò que estic fotografiant. La fotografia no apareix aïllada; forma part d’una història, d’un territori i d’una experiència.
En projectes com Valores Declarados, aquesta recerca m’ha portat a recórrer durant anys la història d’un edifici i de les comunicacions, relacionant documents històrics amb els espais que encara es conserven. Investigar també vol dir aprendre a mirar: descobrir què ha passat en un lloc, què ha canviat i quins rastres en queden.
PROCÉS
DOCUMENTAR EL PRESENT ÉS PRESERVAR LA MEMÒRIA DEL FUTUR
1. UNA MIRADA QUE ES CONSTRUEIX AMB EL TEMPS
2. INVESTIGAR
Després arriba el moment d’observar.
Recorro els espais sense buscar immediatament una imatge. M’interessa descobrir com es relacionen l’arquitectura, els objectes, les marques d’ús, la llum i el pas del temps.
A partir d’aquesta observació em plantejo què vull fotografiar i què vull explicar. De vegades parteixo d’una idea concreta; d’altres, és el mateix espai qui provoca una imatge inesperada.
La meva mirada es mou entre la documentació i el conceptual. Puc fotografiar un element arquitectònic per deixar constància de la seva existència, però també puc aïllar un detall, una textura o una forma per construir una lectura diferent.
3. ENTRAR AL LLOC
Alguns dels meus projectes es desenvolupen en espais d’accés restringit. Per això, el procés també comença amb la gestió dels permisos necessaris per poder-hi treballar.
Un cop autoritzat el projecte, planifico els espais que vull recórrer, el temps disponible i les condicions de treball.
La planificació és important, però no pretenc controlar completament el que passa davant de la càmera. Deixo espai per al descobriment.
Treballo amb una atenció especial a la llum, els punts de vista, les perspectives, les relacions entre els elements i allò que normalment pot passar desapercebut.
4. PLANTEJAR EL PROJECTE
Fotografiar és, per a mi, una manera de ser dins del lloc.
Treballo principalment amb càmera digital i arxiu RAW, buscant conservar la màxima quantitat possible d’informació per poder decidir més endavant com construir la imatge.
L’elecció de l’enquadrament és fonamental.
M’interessen especialment els punts de vista frontals, les perspectives i els punts de fuga, però també els fragments, els detalls i les petites alteracions que apareixen a les superfícies i als objectes.
La llum hi té un paper essencial.
En els espais interiors pot transformar completament una mateixa escena: revelar una textura, enfosquir una zona, destacar una empremta o modificar la nostra percepció de l’arquitectura.
No busco únicament mostrar com és un espai. Busco que la fotografia pugui transmetre el seu temps, el seu ús i allò que hi ha quedat.
5. PERMISOS I PLANIFICACIÓ
Una part essencial de la meva feina consisteix a tornar.
Tornar a un mateix lloc després de mesos o anys permet observar allò que ha canviat i allò que es manté. Una paret, una porta, una instal·lació, una marca a terra o un objecte abandonat poden convertir-se en testimonis d’una transformació.
Per això, alguns dels meus projectes es construeixen al llarg de períodes de temps extensos. Repetir no vol dir fer la mateixa fotografia, sinó tornar a mirar des d’un altre moment.
La fotografia es converteix així en una eina per registrar la transformació.
La fotografia preserva allò que el temps transforma.
6. LA FORMA FOTOGRÀFICA
Després de fotografiar, comença una altra part fonamental del procés: seleccionar.
No totes les fotografies tenen el mateix valor dins d’un projecte. La selecció no depèn només que una imatge sigui formalment atractiva, sinó del que aporta a la narració.
Agrupo les imatges per relacions, temes, espais, formes, colors, textures o idees. Comparo fotografies i observo quins diàlegs poden establir entre elles.
De vegades, una imatge aparentment secundària adquireix importància quan es col·loca al costat d’una altra. La narració sorgeix aleshores de la relació entre les fotografies.
7. TORNAR
La postproducció comença respectant allò que s’ha registrat.
Treballo a partir de l’arxiu RAW i faig els ajustos necessaris de lluminositat, contrast, color, soroll i enquadrament. L’objectiu no és transformar la realitat fotografiada, sinó trobar una interpretació visual coherent amb el projecte.
Treballo amb arxius d’alta qualitat i amb un flux de treball que permet conservar la informació original i tornar enrere quan calgui.
La gestió del color i la preparació dels arxius també formen part del procés, especialment quan les fotografies estan destinades a una exposició, una publicació o una impressió artística.
8. SELECCIONAR I RELACIONAR
Una fotografia no s'acaba necessàriament quan es fa la captura.
El projecte continua amb la selecció, l’edició, la seqüència i, finalment, la manera com es presentarà l’obra.
En un llibre, les imatges estableixen una relació entre pàgines. En una exposició, la mida, la distància entre fotografies, l’espai i la llum en modifiquen la lectura. En una pantalla, l’escala i l’entorn són diferents.
Per això entenc cada projecte com un procés obert en què la recerca, la fotografia, l'edició i la presentació formen part d'una mateixa mirada.
Fotografiar és documentar, però també interpretar.
És tornar a mirar allò que creiem conèixer i trobar, dins la quotidianitat, una història que encara perdura.
9. CONSTRUIR LA IMATGE
Després d'investigar, observar, tornar al lloc i seleccionar, arriba un moment en què la fotografia deixa de ser únicament un registre i es converteix en una forma de construcció visual.
Aquí sorgeix una recerca que forma part de la meva manera de mirar: la claredat de les formes, la geometria, l’equilibri, la frontalitat i una certa depuració de la imatge. Hi ha un vincle amb la tradició de la Bauhaus i amb una concepció de la fotografia en què la forma també pot esdevenir contingut.
Un dels meus referents fonamentals són Bernd i Hilla Becher. M’interessa profundament la seva manera de mirar l’arquitectura i les estructures industrials: la precisió de l’enquadrament, la netedat, la simetria, la repetició i la capacitat d’aïllar una construcció del seu context fins a convertir-la en una imatge amb identitat pròpia.
El seu treball m’ha ensenyat que una arquitectura pot deixar de ser només un edifici fotografiat i convertir-se, dins de la imatge, en una peça visual autònoma.
No pretenc reproduir aquesta mirada. La referència forma part d’un aprenentatge que s’ha anat incorporant a la meva manera de treballar.
Per això, quan construeixo una imatge, prenc decisions sobre el punt de vista, la distància, l’alçada de la càmera, la perspectiva, la llum, l’enquadrament i la relació entre els elements. Busco eliminar allò que no aporta res i trobar una estructura visual capaç de sostenir la fotografia per si mateixa.
La simetria pot ordenar una imatge, però una petita desviació també hi pot introduir tensió. Un buit pot tenir tant de pes com un objecte. Una línia, una ombra o una repetició poden revelar una relació que no era evident a primera vista.
En aquest procés, l’estètica no s’afegeix a la documentació: neix de la pròpia mirada sobre allò que es documenta.
Així, la fotografia es converteix en un lloc on conviuen recerca, memòria i forma.
Documentar allò que existeix, però construir la imatge que permet veure-ho d’una altra manera.
10. DE LA PANTALLA A L'OBRA
L’arxiu fotogràfic va anar prenent formes diferents: primer com a conjunt d’imatges, després com a narració i, finalment, com a obra física.
La selecció, l’edició i la seqüència van transformar l’arxiu en un projecte que es podia mostrar, recórrer i compartir amb altres.
El llibre va ser una de les primeres formes de materialització, però no l'única. Les exposicions i presentacions van permetre que les imatges tornessin a ocupar l'espai de l'edifici i adquirissin noves lectures.
11. PROCÉS QUE CONTINUA
Valors declarats no s’acaba amb la publicació del llibre.
Després de divuit anys de feina, l’arxiu continua sent una font de noves lectures. Algunes imatges adquireixen un altre significat amb el pas del temps; d’altres romanen com a testimoni d’espais i formes de treball que ja han desaparegut.
El projecte continua obert a noves mirades, noves maneres de mostrar l’arxiu i noves relacions entre fotografia, arquitectura, memòria i transformació.
Perquè fotografiar un mateix lloc durant tants anys no vol dir acabar-lo de conèixer. Vol dir aprendre a mirar-lo d’una altra manera cada vegada que hi tornes.
